Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rubén López. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rubén López. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de juny del 2017
dissabte, 10 de juny del 2017
divendres, 9 de juny del 2017
Context geogràfic
THE CANAL VENICE
In the city of canals that is what is called Venice, surely you know that there is one that takes the leading role in front of everyone else.
This is the Grand Canal, which will become one of the neuralgic centers of your trip to Venice.
With its inverted S shape, the Grand Canal crosses the city of Venice, dividing it into two parts, and from it the whole network of channels of the Italian city is structured, being the most important those of Regio and Cannaregio.
http://guias-viajar.com/italia/venecia/gran-canal-atraccion-turistica-bellos-puentes-palacios/
CANAL OF EBRO
The Ebro Delta is the wettest area of the Catalan lands. It constitutes the most important aquatic habitat of the western Mediterranean, after the Camargue (French Regional Park), and the second of the Spanish State, after the National Park of Doñana.
At the request of Deltebre, the Generalitat de Catalunya created, by a decree of 1983, the Natural Park of the Ebro Delta, where it is stated that the Ebro Delta is the first wetland in Catalonia with international importance, recognized by The highest specialized agencies. Already in 1962 it was included in the classification of the Euro-African moist zones of international interest elaborated by MAR Bureau with category A (urgent priority).
The Natural Park of Delta del Ebro has a total area of 7,736 ha. The lagoons of the Vell, Garxal, Alfacada, Platjola, Encierro and Encañizada, the islands of Buda, Sant Antoni i Sapinya, the peninsulas of the Punta del Cuerno (the Alfaques) and the Fangar , The ullals of Baltasar and the paramos of Casablanca.
In the landscape of the delta we find totally flat lands that give it a peculiar and unique aspect in Catalonia. In the interior we find the extensive rice fields, changing according to the seasons (earthy in winter, flooded with water in spring, green in summer). On the coast we find one of the most attractive lake landscapes of the Mediterranean, large ponds bordered by canyissars and Jonqueres. On the outskirts, saline soles with cirialeres, marine rushes and faces the long and deserted sandy beaches, with dunes and other samples of vegetation, well adapted in the middle.
Magic Fountain (MONTJUÏC)
The inauguration of the magic fountain of Montjuïc took place the 19 of May of 1929, during the International Exhibition of Barcelona. The designer Carles Buigas sent the plans a year before the exhibition and many thought that the project was too ambitious to be created and many less believed that it would be finished by the date the Exhibition began.
Location of magic fountain to the nearest metro stop.
More than 3000 workers were in charge of the project and, after less than a year, the magic source was finished.
The magic fountain is a spectacular display of color, light, movement, music and aquatic acrobatics. If you mix all these elements and combine them correctly you get pure magic! The magic fountain is a must-see and highly recommended if you come to Barcelona.
In the city of canals that is what is called Venice, surely you know that there is one that takes the leading role in front of everyone else.
This is the Grand Canal, which will become one of the neuralgic centers of your trip to Venice.
With its inverted S shape, the Grand Canal crosses the city of Venice, dividing it into two parts, and from it the whole network of channels of the Italian city is structured, being the most important those of Regio and Cannaregio.
With a length of about four kilometers, and a width varying, depending on the zones, between 30 and 70 meters, the Grand Canal of Venice is currently crossed by four bridges.
http://guias-viajar.com/italia/venecia/gran-canal-atraccion-turistica-bellos-puentes-palacios/
 |
| Canal of Venice |
CANAL OF EBRO
The Ebro Delta is the wettest area of the Catalan lands. It constitutes the most important aquatic habitat of the western Mediterranean, after the Camargue (French Regional Park), and the second of the Spanish State, after the National Park of Doñana.
At the request of Deltebre, the Generalitat de Catalunya created, by a decree of 1983, the Natural Park of the Ebro Delta, where it is stated that the Ebro Delta is the first wetland in Catalonia with international importance, recognized by The highest specialized agencies. Already in 1962 it was included in the classification of the Euro-African moist zones of international interest elaborated by MAR Bureau with category A (urgent priority).
The Natural Park of Delta del Ebro has a total area of 7,736 ha. The lagoons of the Vell, Garxal, Alfacada, Platjola, Encierro and Encañizada, the islands of Buda, Sant Antoni i Sapinya, the peninsulas of the Punta del Cuerno (the Alfaques) and the Fangar , The ullals of Baltasar and the paramos of Casablanca.
In the landscape of the delta we find totally flat lands that give it a peculiar and unique aspect in Catalonia. In the interior we find the extensive rice fields, changing according to the seasons (earthy in winter, flooded with water in spring, green in summer). On the coast we find one of the most attractive lake landscapes of the Mediterranean, large ponds bordered by canyissars and Jonqueres. On the outskirts, saline soles with cirialeres, marine rushes and faces the long and deserted sandy beaches, with dunes and other samples of vegetation, well adapted in the middle.
 |
| Canal of Ebro |
Magic Fountain (MONTJUÏC)
The inauguration of the magic fountain of Montjuïc took place the 19 of May of 1929, during the International Exhibition of Barcelona. The designer Carles Buigas sent the plans a year before the exhibition and many thought that the project was too ambitious to be created and many less believed that it would be finished by the date the Exhibition began.
Location of magic fountain to the nearest metro stop.
More than 3000 workers were in charge of the project and, after less than a year, the magic source was finished.
The magic fountain is a spectacular display of color, light, movement, music and aquatic acrobatics. If you mix all these elements and combine them correctly you get pure magic! The magic fountain is a must-see and highly recommended if you come to Barcelona.
 |
| Magic Fountain |
dijous, 8 de juny del 2017
Formacions i origens
ORIGEN DELS MOLINS D'AIGUA
Antigament el cereals els molien amb molins de mà i amb pedres. Després es van inventar els molins moguts per animals, tot i que encara eren pesats i lents. Fins a l’Edat Mitjana no es van estendre les condicions necessàries per poder accionar els molins amb forces naturals, com l’aigua o el vent, que van facilitar molt el treball. Poc a poc es van oblidar de la resta de mètodes, manuals i amb bestiar, fets servir durant milers d’anys, deixant únicament l’aigua i el vent com a força de la rotació dels molins.
Els molins d’aigua eren els més destacats ja que eren els més profitosos, ja que podien estar 24 hores funcionant amb la força del corrent de l'aigua d'un riu o un rierol, en canvi els de vent només quan feia vent.
Disposar d’un molí generava molts ingressos, ja que molts camperols volien fer servir un molí, i si volien fer servir un, havien de pagar amb gra o farina al propietari del molí, que normalment era un senyor feudal.
Depèn de la zona els molins tenen diferents finalitats. Per exemple, a Andalusia es feien servir per a obtenir oli i a Canaries s’utilitzaven per a obtenir gofio. En altres zones era molt comú el blat, la farina...
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
Antigament el cereals els molien amb molins de mà i amb pedres. Després es van inventar els molins moguts per animals, tot i que encara eren pesats i lents. Fins a l’Edat Mitjana no es van estendre les condicions necessàries per poder accionar els molins amb forces naturals, com l’aigua o el vent, que van facilitar molt el treball. Poc a poc es van oblidar de la resta de mètodes, manuals i amb bestiar, fets servir durant milers d’anys, deixant únicament l’aigua i el vent com a força de la rotació dels molins.
Els molins d’aigua eren els més destacats ja que eren els més profitosos, ja que podien estar 24 hores funcionant amb la força del corrent de l'aigua d'un riu o un rierol, en canvi els de vent només quan feia vent.
Disposar d’un molí generava molts ingressos, ja que molts camperols volien fer servir un molí, i si volien fer servir un, havien de pagar amb gra o farina al propietari del molí, que normalment era un senyor feudal.
Depèn de la zona els molins tenen diferents finalitats. Per exemple, a Andalusia es feien servir per a obtenir oli i a Canaries s’utilitzaven per a obtenir gofio. En altres zones era molt comú el blat, la farina...
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
 |
| Molí d'aigua. |
L'ORIGEN DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL
Quan es van crear les indústries tèxtils, per a poder fer funcionar les màquines de filar, utilitzaven la força de l’aigua d’un riu per a poder moure un molí d’aigua. Per tant, aquestes indústries es van començar a construir a les vores dels rius.
Més tard, la màquina de vapor va ser la causa del moviment de la maquinària de les indústries, era aigua evaporada pel calor que produïa el carbó cremant-se.
I actualment, el moviment de la maquinària de les indústries tèxtils es produït per electricitat.
Des de sempre es perd una gran quantitat d’aigua per a poder crear els tints, a més, una part de la contaminació de l’aigua neix per les substàncies químiques tòxiques que les industries tèxtils fan servir per a tenyir la tela, que després llencen als rius.
Per a agafar l’aigua del riu i poder-la fer servir per a tenyir els fils, primer ha de passar per una depuradora, el mateix passa abans de retornar-la al riu que s’ha de netejar de les restes de tints per a no contaminar el riu, aquí es quan diem que aquesta aigua ha estat domesticada.
A la depuradora per on passa l’aigua residual abans de sortir al riu és necessari extreure els metalls pesants, els metal·loides i compostos, els residus contaminants orgànics i inorgànics.
A l’any 1802, es va prohibir la importació de cotó filat, això va estimular els antics estampadors de teixits d’indianes a comprar el cotó en floca i a filar-lo i teixir-lo ells mateixos. Aquest va ser l’origen de la indústria tèxtil, que va ser concentrat majoritàriament a Catalunya que a la resta d’Espanya. Aquí va ser quan la màquina de vapor es va introduir en la mecanització. A l’any 1833, a la fàbrica Bonaplata de Barcelona va començar a funcionar la primera màquina de vapor. Més tard es van instal·lar les màquines de filar que s'utilitzaven a la Gran Bretanya.
La mecanització va comportar una disminució dels costos de producció i dels preus de venda, cosa
que va estimular la demanda.
En conclusió, a Catalunya la indústria tèxtil va néixer amb la màquina de vapor.
 |
| Indústria tèxtil |
UTILITZACIÓ DE L’AIGUA EN L’ANTIGUITAT
Des de sempre l’home ha utilitzat l’aigua per a beure, a més, ha aprés a utilitzar l’aigua superficial per a comunicar-se, pels rius, pels mars...
Al segle VIII a.C. els habitants d’Urartu, l’actual Turquia, van inventar els qanats, uns canals subterranis d’un sistema de reg agrícola, que consisteix en pous que busquen aigua de la capa freàtica i la canalitzen. Aquesta explotació de les aigües es va difondre a Pèrsia, a Egipte, a l’Índia, a Grècia, a les Canàries, etc.
Dan Gil va proposar un escenari basat en l’Antic Testament on la presa de Jerusalem per part del rei David hauria sigut construïda amb conductes subterranis de la ciutat, alimentats per l’aigua de la font de Gihon.
Durant la República Romana, als segles III-IV a.C., a Roma es va instal·lar un estanc on es recollia l’aigua de la pluja. A Xina existien pous per a recollir la pluja. A Iran hi havien uns sistemes tradicionals locals per a acumular aigua de la pluja. A Yemen també hi havia un dipòsit per a l’acumulació de l’aigua.
Aquesta aigua que recollien i acumulaven la feien servir per a regar generalment.
Els romans van ser els arquitectes més avançats, van construir aqüeductes que molt d’ells encara es conserven com el Pont del Diable que es troba a Tarragona.
El primer sistema de subministre d’aigua potable a una ciutat va ser a Paisley, a Escocia, a l’any 1804. Al 1806 París va començar a tractar més l’aigua, fent servir filtres. I al 1827, James Simplón va construir un filtre de sorra per a purificar l’aigua potable. Avui en dia encara es considera el primer sistema més efectiu utilitzat per a la salud pública.
En conclusió, l'aigua ha passat per moltes instal·lacions al llarg del temps per tal de ser potable i poder beure-la.
Després de la caiguda de l’imperi romà es van deixar d’utilitzar els aqüeductes. Des del any 500 al 1500 d.C. hi va haver poc desembolupament en relació amb els sistemes de tractament del aigua. Durant l’edat mitjana hi van haver problemes d’higiene amb l’aigua, per això hi van haver tantes malalties i morts. Per a evitar-ho s’utilitzava aigua importada d’altres països.
El primer sistema de subministre d’aigua potable a una ciutat va ser a Paisley, a Escocia, a l’any 1804. Al 1806 París va començar a tractar més l’aigua, fent servir filtres. I al 1827, James Simplón va construir un filtre de sorra per a purificar l’aigua potable. Avui en dia encara es considera el primer sistema més efectiu utilitzat per a la salud pública.
En conclusió, l'aigua ha passat per moltes instal·lacions al llarg del temps per tal de ser potable i poder beure-la.
 |
| Ús de l'aigua en l'antiguitat |
Pintura
JOAQUIM MIR.
Joaquím Mir i Trinxet nació en Barcelona en 1873. En su juventud trabajó en el negocio de bisutería y mercería de su padre. Comenzó los estudios de peritaje mercantil y posteriormente los abandonó para dedicarse a la pintura.
Hacia 1889 inició sus estudios artísticos en la academia privada de Luis Graner, junto a Nonell y más tarde, se matriculó en la Escuela Oficial de Bellas Artes de Barcelona.
La mayor parte de su formación fue autodidacta, mostrando gran afición por pintar y dibujar los paisajes y las gentes de las afueras de Barcelona junto a otros artistas como Joaquim Sunyer, Isidre Nonell, Ricard Canals o Ramón Pichot. Todos ellos estaban interesados por los temas a pleno sol y fueron denominados como la "Colla del Zafra" (Grupo del Azafrán), por el colorido ocre predominante en sus escenas.
Sus temas en estos momentos son los suburbiales o los que reflejan la dura vida en el campo, como son L´hort del rector o El huerto y la ermita.
El ejemplo más notorio es La catedral dels pobres, donde representa de manera realista a un grupo de mendigos en la puerta de la Sagrada Familia de Gaudí. El primer plano, en el que se sitúa la familia de mendigos, es profundamente tremendista. La sombra en la que se encuentran contrasta dramáticamente con la luz y la claridad de las obras.
A finales de siglo se convierte en un asiduo de Els Quatre Gats, local donde se reunían los modernistas. Poco después viaja a Mallorca en compañía de Santiago Rusiñol.
Durante su estancia en la isla desarrolla un lenguaje absolutamente personal. Descubre la luz y el color del paisaje mediterráneo, más bravo y natural que el catalán y a partir de entonces, su pintura abandona la crítica social de corte expresionista y el paisajismo luminista de sus primeros cuadros. El eje central de su actividad pasará a ser el paisaje. Su paleta se enriquece con un atrevido y variado cromatismo, dispuesto de manera espontánea y mostrando la exaltación de una naturaleza desbordante, casi irreal.
En conclusión Joaquim Mir fue un pintor que se dedicó exclusivamente a pintar en toda su vida.http://www.arteespana.com/joaquimmir.htm
 |
| La joia de Aleixar |
 |
| Joaquim Mir |
SANTIAGO RUSIÑOL
Santiago Rusiñol y Prats, (Barcelona, 1861-Aranjuez, Madrid, 1931). Pintor español. Nacido en el seno de una familia de la burguesía catalana, parecía predestinado a continuar la tradición familiar dentro de la industria textil, bajo la autoridad de su abuelo, con el que vivió desde niño. La muerte de su padre cuando Rusiñol tenía veintidós años le forzó a ocuparse del negocio familiar antes de lo previsto, aunque en sus ratos libres se dedicaba a pintar, acudiendo a recibir lecciones a la Academia del pintor Tomás Moragas. La muerte de su abuelo en 1887 dará un giro absoluto a su vida; liberado de su influencia y autoridad decide romper toda clase de ataduras, se desvincula del negocio familiar y se separa de su esposa Lluïsa Denis, con la que había contraído matrimonio un año antes, para dedicarse de lleno a la pintura. Estrecha su relación con el pintor Ramón Casas, al que había conocido a través del escultor Clarasó, y juntos proyectan un viaje en carro por Cataluña.
 |
| http://goo.gl/pjtRO |
ERNEST DESCALS
Ernest Descals
ERNEST DESCALS PUJOL, cuya firma artística es ERNEST
DESCALS, nace el 13 de Enero del años 1956 en la ciudad catalana de Manresa,
Capital de la Comarca de El Bages, provincia de Barcelona, Cataluña,
España.El interés por el mundo del Arte en su familia pronto tuvo su influjo en
el serio niño maravillado por los Dibujos, las Pinturas, las Ilustraciones y
todo tipo de imágenes como las Fotografías. En los oscuros tiempos de la
posguerra española, cualquier imagen tenia unas resonancias de amplias sugerencias,
sensaciones íntimas capaces de hacer soñar con deleite al joven futuro creador plástico. Primero fueron las Historietas y los cómics los que atrajeron su
interes, circusntancia que hizo posible que en años muy tiernos empezara a
diseñar sus propias historias con sus propios Dibujos, para pasar inmediatamente
a la Magia de la Pintura.Pinturas en acuarelas, ceras, carboncillos,
rotuladores, lapices de colores , tinta china, acrílicos, bolígrafos y
cualquier medio que le sirviera para gozar del sublime acto del poder elaborar
formas y colores con expresión. El contacto con grandes artistas aceleró su
pronto aprendizaje en las técnicas que empleaba con valentía juvenil.Muy pronto
decidió acudir a concursos de pintura al aire libre y también a participar con
sus novedosos cuadros en Bienales, todo ello con el acicate de ganar sus
primeros Premios de Pintura y de Dibujo.Cuando fue requerido para el Servicio
Militar ya disponía de varias Exposiciones de pintura realizadas en sendas galerías de Arte, un montón de Galardones Artísticos y un fresco estilo personal que lo diferenciaba de los otros pintores del momento. Desde entonces
Ernest Descals ha presentado más de 60 exposiciones con sus Pinturas y ha
ganado más de 700 Premios de Pintura, siendo considerado en la actualidad como
uno de los más claros exponentes de la mejor pintura en Cataluña y en España.
 |
| Ernest Descals |
ERNEST DESCALS PUJOL, cuya firma artística es ERNEST
DESCALS, nace el 13 de Enero del años 1956 en la ciudad catalana de Manresa,
Capital de la Comarca de El Bages, provincia de Barcelona, Cataluña,
España.El interés por el mundo del Arte en su familia pronto tuvo su influjo en
el serio niño maravillado por los Dibujos, las Pinturas, las Ilustraciones y
todo tipo de imágenes como las Fotografías. En los oscuros tiempos de la
posguerra española, cualquier imagen tenia unas resonancias de amplias sugerencias,
sensaciones íntimas capaces de hacer soñar con deleite al joven futuro creador plástico. Primero fueron las Historietas y los cómics los que atrajeron su
interes, circusntancia que hizo posible que en años muy tiernos empezara a
diseñar sus propias historias con sus propios Dibujos, para pasar inmediatamente
a la Magia de la Pintura.Pinturas en acuarelas, ceras, carboncillos,
rotuladores, lapices de colores , tinta china, acrílicos, bolígrafos y
cualquier medio que le sirviera para gozar del sublime acto del poder elaborar
formas y colores con expresión. El contacto con grandes artistas aceleró su
pronto aprendizaje en las técnicas que empleaba con valentía juvenil.Muy pronto
decidió acudir a concursos de pintura al aire libre y también a participar con
sus novedosos cuadros en Bienales, todo ello con el acicate de ganar sus
primeros Premios de Pintura y de Dibujo.Cuando fue requerido para el Servicio
Militar ya disponía de varias Exposiciones de pintura realizadas en sendas galerías de Arte, un montón de Galardones Artísticos y un fresco estilo personal que lo diferenciaba de los otros pintores del momento. Desde entonces
Ernest Descals ha presentado más de 60 exposiciones con sus Pinturas y ha
ganado más de 700 Premios de Pintura, siendo considerado en la actualidad como
uno de los más claros exponentes de la mejor pintura en Cataluña y en España.
http://ernestdescals.blogspot.com.es/2013/10/ernest-descals-pintor-retratos.html
www.artelista.es
CANALETTO
https://www.museothyssen.org/coleccion/artistas/canaletto
Canal de Venècia
https://www.museothyssen.org/coleccion/artistas/canaletto
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Grebe At the time of courtship, raised against each other, chest against chest, offering small aquatic plants. They make their nests betwee...
-
JOAQUIM MIR. Joaquím Mir i Trinxet nació en Barcelona en 1873. En su juventud trabajó en el negocio de bisutería y mercería de su padre....
