ORIGEN DELS MOLINS D'AIGUA
Antigament el cereals els molien amb molins de mà i amb pedres. Després es van inventar els molins moguts per animals, tot i que encara eren pesats i lents. Fins a l’Edat Mitjana no es van estendre les condicions necessàries per poder accionar els molins amb forces naturals, com l’aigua o el vent, que van facilitar molt el treball. Poc a poc es van oblidar de la resta de mètodes, manuals i amb bestiar, fets servir durant milers d’anys, deixant únicament l’aigua i el vent com a força de la rotació dels molins.
Els molins d’aigua eren els més destacats ja que eren els més profitosos, ja que podien estar 24 hores funcionant amb la força del corrent de l'aigua d'un riu o un rierol, en canvi els de vent només quan feia vent.
Disposar d’un molí generava molts ingressos, ja que molts camperols volien fer servir un molí, i si volien fer servir un, havien de pagar amb gra o farina al propietari del molí, que normalment era un senyor feudal.
Depèn de la zona els molins tenen diferents finalitats. Per exemple, a Andalusia es feien servir per a obtenir oli i a Canaries s’utilitzaven per a obtenir gofio. En altres zones era molt comú el blat, la farina...
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
Antigament el cereals els molien amb molins de mà i amb pedres. Després es van inventar els molins moguts per animals, tot i que encara eren pesats i lents. Fins a l’Edat Mitjana no es van estendre les condicions necessàries per poder accionar els molins amb forces naturals, com l’aigua o el vent, que van facilitar molt el treball. Poc a poc es van oblidar de la resta de mètodes, manuals i amb bestiar, fets servir durant milers d’anys, deixant únicament l’aigua i el vent com a força de la rotació dels molins.
Els molins d’aigua eren els més destacats ja que eren els més profitosos, ja que podien estar 24 hores funcionant amb la força del corrent de l'aigua d'un riu o un rierol, en canvi els de vent només quan feia vent.
Disposar d’un molí generava molts ingressos, ja que molts camperols volien fer servir un molí, i si volien fer servir un, havien de pagar amb gra o farina al propietari del molí, que normalment era un senyor feudal.
Depèn de la zona els molins tenen diferents finalitats. Per exemple, a Andalusia es feien servir per a obtenir oli i a Canaries s’utilitzaven per a obtenir gofio. En altres zones era molt comú el blat, la farina...
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
En conclusió, els molins d'aigua han evolucionat al llarg del temps, passant per animals, persones (manuals) i finalment per aigua.
![]() |
| Molí d'aigua. |
L'ORIGEN DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL
Quan es van crear les indústries tèxtils, per a poder fer funcionar les màquines de filar, utilitzaven la força de l’aigua d’un riu per a poder moure un molí d’aigua. Per tant, aquestes indústries es van començar a construir a les vores dels rius.
Més tard, la màquina de vapor va ser la causa del moviment de la maquinària de les indústries, era aigua evaporada pel calor que produïa el carbó cremant-se.
I actualment, el moviment de la maquinària de les indústries tèxtils es produït per electricitat.
Des de sempre es perd una gran quantitat d’aigua per a poder crear els tints, a més, una part de la contaminació de l’aigua neix per les substàncies químiques tòxiques que les industries tèxtils fan servir per a tenyir la tela, que després llencen als rius.
Per a agafar l’aigua del riu i poder-la fer servir per a tenyir els fils, primer ha de passar per una depuradora, el mateix passa abans de retornar-la al riu que s’ha de netejar de les restes de tints per a no contaminar el riu, aquí es quan diem que aquesta aigua ha estat domesticada.
A la depuradora per on passa l’aigua residual abans de sortir al riu és necessari extreure els metalls pesants, els metal·loides i compostos, els residus contaminants orgànics i inorgànics.
A l’any 1802, es va prohibir la importació de cotó filat, això va estimular els antics estampadors de teixits d’indianes a comprar el cotó en floca i a filar-lo i teixir-lo ells mateixos. Aquest va ser l’origen de la indústria tèxtil, que va ser concentrat majoritàriament a Catalunya que a la resta d’Espanya. Aquí va ser quan la màquina de vapor es va introduir en la mecanització. A l’any 1833, a la fàbrica Bonaplata de Barcelona va començar a funcionar la primera màquina de vapor. Més tard es van instal·lar les màquines de filar que s'utilitzaven a la Gran Bretanya.
La mecanització va comportar una disminució dels costos de producció i dels preus de venda, cosa
que va estimular la demanda.
En conclusió, a Catalunya la indústria tèxtil va néixer amb la màquina de vapor.
| Indústria tèxtil |
UTILITZACIÓ DE L’AIGUA EN L’ANTIGUITAT
Des de sempre l’home ha utilitzat l’aigua per a beure, a més, ha aprés a utilitzar l’aigua superficial per a comunicar-se, pels rius, pels mars...
Al segle VIII a.C. els habitants d’Urartu, l’actual Turquia, van inventar els qanats, uns canals subterranis d’un sistema de reg agrícola, que consisteix en pous que busquen aigua de la capa freàtica i la canalitzen. Aquesta explotació de les aigües es va difondre a Pèrsia, a Egipte, a l’Índia, a Grècia, a les Canàries, etc.
Dan Gil va proposar un escenari basat en l’Antic Testament on la presa de Jerusalem per part del rei David hauria sigut construïda amb conductes subterranis de la ciutat, alimentats per l’aigua de la font de Gihon.
Durant la República Romana, als segles III-IV a.C., a Roma es va instal·lar un estanc on es recollia l’aigua de la pluja. A Xina existien pous per a recollir la pluja. A Iran hi havien uns sistemes tradicionals locals per a acumular aigua de la pluja. A Yemen també hi havia un dipòsit per a l’acumulació de l’aigua.
Aquesta aigua que recollien i acumulaven la feien servir per a regar generalment.
Els romans van ser els arquitectes més avançats, van construir aqüeductes que molt d’ells encara es conserven com el Pont del Diable que es troba a Tarragona.
El primer sistema de subministre d’aigua potable a una ciutat va ser a Paisley, a Escocia, a l’any 1804. Al 1806 París va començar a tractar més l’aigua, fent servir filtres. I al 1827, James Simplón va construir un filtre de sorra per a purificar l’aigua potable. Avui en dia encara es considera el primer sistema més efectiu utilitzat per a la salud pública.
En conclusió, l'aigua ha passat per moltes instal·lacions al llarg del temps per tal de ser potable i poder beure-la.
Després de la caiguda de l’imperi romà es van deixar d’utilitzar els aqüeductes. Des del any 500 al 1500 d.C. hi va haver poc desembolupament en relació amb els sistemes de tractament del aigua. Durant l’edat mitjana hi van haver problemes d’higiene amb l’aigua, per això hi van haver tantes malalties i morts. Per a evitar-ho s’utilitzava aigua importada d’altres països.
El primer sistema de subministre d’aigua potable a una ciutat va ser a Paisley, a Escocia, a l’any 1804. Al 1806 París va començar a tractar més l’aigua, fent servir filtres. I al 1827, James Simplón va construir un filtre de sorra per a purificar l’aigua potable. Avui en dia encara es considera el primer sistema més efectiu utilitzat per a la salud pública.
En conclusió, l'aigua ha passat per moltes instal·lacions al llarg del temps per tal de ser potable i poder beure-la.
| Ús de l'aigua en l'antiguitat |

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada