Hi ha molts esports que es poden fer en
aigües - obertes, però la gran majoria són fets a les piscina per exemple la
natació, la natació sincronitzada, el waterpolo i els salts.
EL SALT DE TRAMPOLÍ.
El salt de trampolí consisteix en
llançar-se des d’una plataforma fixa des d’un trampolí
Les competicions de salts es remunten a l'antiga Grècia. Es realitzaven
llançant-se al mar des de les costes del Peloponesi i de les illes Eòliques.
Els cretencs també ens van deixar vestigis que es realitzaven competicions de
salts al mar.
Hi imatges que ens mostren de quina manera es
realitzaven alguns salts en l'antiguitat.
Els Jocs Olímpics van acollir per primera vegada als
salts de trampolí com a disciplina en 1904. Va ser a San Luis i només van
participar homes i amb dos tipus de salts: normals i varietat. Les dames van
haver d'esperar fins als Jocs Olímpics d'Estocolm en 1912. Els salts de
trampolí es van començar a desenvolupar com a resultat de l'avanç de la
gimnàstica a l'Europa del segle XIX.
A la copa del Món de 1995 van debutar oficialment els salts
sincronitzats ia Sydney 2000 es van estrenar com a disciplina olímpica.
La Federació Internacional de Natació és l'encarregada
de regular les normes de les competicions de salts, així com de celebrar
periòdicament competicions i esdeveniments.
Hi ha diferents tipus de salts:
Cap endavant. D'enfront del buit i la
rotació de la caiguda ha de ser en la mateixa direcció.
Cap enrere. D'esquena al buit
i la rotació de la caiguda ha de ser en la mateixa direcció.
Invers. D'enfront del buit i la rotació de caiguda ha
de ser cap al trampolí o la plataforma, a aquest tipus de salt se l'anomena
també Holandès.
Cap a dins. D'esquena al buit i la
rotació de caiguda ha de ser cap al trampolí o la plataforma.
Amb girs. Qualsevol dels grups anteriors que inclogui
girs sobre l'eix cap-peus del saltador excepte els de mans, a aquests salts
se'ls crida també piruetes o salts amb girs.
Des equilibri de mà. Qualsevol
dels grups anteriors amb la particularitat que el saltador estarà, abans de
saltar, recolzat sobre les seves mans.
Els jutges en qualificar el salt prenen en compte 6
aspectes:
1.Aproximació. El cos estarà recte, el cap dret i els braços estesos en
qualsevol posició.
2.L'impuls o enlairament. El salt serà controlat, equilibrat i potent al
moment de l'enlairament, el salt ha
e ser alt amb la finalitat d'acabar el més amunt possible perquè llueixi,
en cas que el salt sigui d'un trampolí
es qualificarà també l'anomenat estrep (caminada i impuls sobre el
trampolí).
3.Elevació. Es considerarà l'altura a la qual el saltador arribi.
4.Execució. Es tracta d'avaluar el salt en si mateix, analitzant la
tècnica, la posició, els girs, etc.
5.Entrada a l'aigua. Haurà de ser vertical amb el cos recte, els peus junts
i els braços estirats més enllà del
cap. Esquitxarà el menys possible a l'entrar a l'aigua.
6.Dificultat. Això té a veure amb el nombre de girs, posicions i
tirabuixons realitzats durant el vol i el tipus de salt.
http://recursosparaeldeporte.blogspot.com.es/2011/03/tipos-de-saltos-de-trampolin-y.html
http://video.espanol.eurosport.com/saltos-de-natacion/rio/2016/saltos-de-trampolin-desde-10-metros-una-espectacular-disciplina-olimpica_vid819613/video.shtml
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada